Clàusula sol i IRPH

IRPH D'ENTITATS, CAIXES, CECA,...

A LA ESPERA DE NOVES SENTENCIES DEL TRIBUNAL EUROPEU SOBRE EL IRPH

El jutge que va elevar la primera qüestió prejudicial sobre IRPH tornarà a preguntar a la justícia europea.

El jutge titular de Jutjat 38 de Barcelona, qui va elevar la primera qüestió prejudicial sobre l'IRPH davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), està preparant una segona qüestió per aclarir l'assumpte de l'IRPH.

Si bé després de la Sentència de l'TJUE de el passat 3 de març la majoria de jutjats es van pronunciar a favor de la nul·litat de l'IRPH, el Tribunal Suprem ha intentat donar un gir a l'assumpte. Ara, el jutge que va elevar la primera qüestió tornarà a preguntar a l'TJUE.

El Jutjat de Primera Instrucció 2 d'Eivissa -especialitzat en clàusules abusivas- ha elevat una qüestió prejudicial a Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè es pronunciï sobre si les últimes sentències dictades per la Sala del Civil deL Tribunal Suprem sobre l'Índex de Referència de Préstecs hipotecaris (IRPH) van contra el dret de la Unió.

La qüestió prejudicial conté un total de 16 preguntes la aclariment, se suposa, que acabarà amb l'estat de confusió actual. El TJUE va establir, en la seva sentència de març, que la manca de transparència comportava abusivitat i, per tant, el contracte és nul, mentre que el Suprem espanyol diu que aquesta falta de transparència no comporta obligatòriament abusivitat i el contracte pot no ser nul.

Ha estat plantejada per la via del procediment accelerat.

L'advocat general del TJUE carrega contra l'ús de l'índex hipotecari IRPH sense transparència

El seu dictamen, no vinculant, obre la porta a anul·lar clàusules hipotecàries en una resolució amb la qual la banca es juga fins 44.000 milions.

L'advocat general del Tribunal de Justícia de la UE ha emès avui les seves conclusions sobre l'ús de l'índex hipotecari espanyol IRPH en les que se suma a les tesis de les associacions de consumidors i la Comissió Europea pronunciant-se a favor d'anul·lar-quan es comercialitzés amb opacitat, el que podria acabar costant milers de milions d'euros a la banca espanyola.

L'advocat general ha decretat que la clàusula està subjecta a la normativa comunitària i pot ser anul·lada per falta de transparència, fet que suposa un nou cop al criteri del Tribunal Suprem que va avalar aquest índex i va considerar que en ser part central del contracte no quedava subjecte al control d'opacitat.

L'advocat general del TJUE argumenta que l'ús d'aquest índex era una opció oberta enfront de l'ús d'altres més comuns, com l'euríbor, i assevera que donada la seva complexitat la validesa que té està subjecta a que el client fos degudament informat del seu càlcul i repercussions.

S'haurà dictar una sentència definitiva entre finals d'aquest any i l'arrencada de 2020, si bé les conclusions dels advocats generals, una mena de fiscals, solen anticipar el signe de les fallades en la majoria d'ocasions.

Les entitats que més es juguen amb aquesta sentència són CaixaBank, que té 6.700 milions d'hipoteques lligades a l'IRPH, Santander (4.300 milions), BBVA (3.100 milions), Bankia (1.600 milions) o Sabadell (831 milions), tot i que Kutxabank ( que dilluns va reconèixer 727 milions de riscos) seria la més malparada donat el seu menor grandària.

S'estima que hi ha més d'un milió de consumidors afectats que podrien arribar a recuperar uns 25.000 euros de mitjana, recorda que la Comissió Europea va aportar un demolidor informe al TJUE en què aposta per anul·lar l'IRPH per la falta de transparència amb què es va comercialitzar .

Onada d'acords bancaris per evitar l'impacte de l'IRPH

Després de la notificació de que les conclusions de l'advocat general sobre l'IRPH han estat posposades del 24 juny, com estava previst, al 10 de setembre, els bancs no han dubtat a aprofitar aquesta pròrroga per intentar aconseguir més acords amb clients a canvi d'unes condicions "avantatjoses". Això sí, després d'exigir la renúncia a reclamar en el futur. Haurien acceptar aquests tractes els clients?

La pregunta sobre si haurien d'acceptar o n o aquest acord és la més freqüent entre les persones afectades. I la resposta és NO!

Si el TJUE declara nul l'IRPH:

Si el TJUE declara nul finalment aquest índex i el client decideix reclamar l'IRPH, el banc en qüestió hauria de retornar al client tots els interessos pagats al llarg de la hipoteca en concepte de IRPH i, des d'aquest moment en endavant, no s'aplicaria cap altre interès tret que estigui reflectit en les pròpies escriptures i que només podria ser el diferencial o un índex substitutiu en cas que n'hi hagi.

Hi ha un escenari teòric on aquest índex es podria veure moderat i que, en lloc de considerar-se nul, es substituís, per exemple, per l'Euribor, fins i tot encara que en l'escriptura no estigués reflectit. No obstant això, segons l'Acte de 08 de juliol de 2015, Assumpte C-90/14 "els jutges nacionals estan obligats únicament a deixar sense aplicació la clàusula contractual abusiva, per tal que aquesta no produeixi efectes vinculants per al consumidor, sense estar facultats per a modificar el contingut de la mateixa ".

No signi cap acord amb l’entitat sense consultar.